La meva avia per part de mare era un tros de pa. Bona dona i lluitadora, va tirar endavant les seves dues filles quasive tota sola, donat que el meu avi, en Josep Pla Salom, va morir bastant jove. Va morir amb la malaltia de l'Alzehimer.
El meu avi per part paterna sols el vaig poder coneixer durant dos anys. De fet, no me'n recordo, llevat del que m'han explicat i del que he pogut veure en fotografies.
Merce (o "Merceneta" com la coneixiem de petita per a distingir-la de la meva mare) es la unica cosina que tinc, filla de la meva tieta Remei i del meu tiet Jordi. Amiga de les meves germanes, va venir moltes vegades de vacances amb nosaltres.
El meu tiet Manel, solter i solitari, es el germa gran del meu pare. Es un especimen força rar, brut, desordenat i egoista com ell sol, es un cas per estudiar a psiquiatria. Qui el conegui sap de que parlo, sobren les paraules, mes val no fer-ne sang.
La meva tieta Remei es la germana gran de la meva mare. Es porten tant sols 1 any, es per aixo que han compartit tota la vida juntes. Una guerra, una post-guerra, i tota la transicio fins a dia d'avui. Un petonet tieta.
La meva germana gran, es bona persona com poques. Té les seves neures, però sempre ho fa tot de bona fe. De vegades no ho sembla, però ens estimem molt.